dilluns, 22 d’abril de 2013

NO HI HA RES A PERDRE


Pot ser,
les il·lusions, de cos present,
seguisquen “in se”
sota l'edredó de l’enteniment.
Que la brisa de la mar
ventege lleugera,
mussitant la cançó del fracàs.
Pot ser.

Però ... sota el Sol,
no hi ha res a perdre.
Res està guanyat.

Pot ser,
el retaule ​​on, subtil,
la carícia s'allotja,
estigue brut i corcat.
Que la indiferència
faça la guitza a la tendresa.
Pot ser.

Però ... sota el Sol,
no hi ha res a perdre.
Res està guanyat.

Ni recolzat
a l'esquena de l'ombra,
es pot ignorar
la lleugeresa del ser.
Ni ferits de por
podem assassinar el cel
que cobreix l'espai
on batega el destí.

Però ...
no hi ha res a perdre.
Res està guanyat.
Menys el fet d’estimar
o ser estimats.

En aquest verinós viarany,
tot és un miratge
passatger i fugaç.
 Artur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada