dilluns, 1 d’abril de 2013

NÚVOLS DE PRIMAVERA


He llegit les paraules
que cotons de silenci
transportaven dissoltes
en el sarró viatger.
El corrent de sedes blanques
navegava amb rems d’or,
contornejant els llavis
del vent de primavera.
Vaig sentir
el cruixit d’espills trencats
envaint la intempèrie.
A la llunyania, tambors de coure,
com a fum, levitaven.
Les llums de colors
transformaven el seu fulgor.
El pensament, amb disfressa,
ballave la dansa del temps,
vetlant amb ritme inquiet
els reflexos de la nitidesa.
L'equipatge dels núvols,
paraules oblidades, que despullaven 
les certeses amagades
al jardí dels somnis trencats.

...I, mentrestant,
la cua de la milotxa
dibuixava daurats dragons
en el llit platejat
de les temples del temps.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada