dimecres, 29 de maig de 2013

A LA RIBA EQUIVOCADA

Segurament, assegut
a la riba equivocada del riu,
observe inquiet les tèrboles aigües
transportant queixes i àcids silencis.
La paraula que el pensament
fabrica, no arrodoneix adequadament
el vacil·lant vers que la utilitza.
La pena vessa desassossec
com estranya dissort que carrega
contra les bastides de l'ànima.
Ni la mirada, ni la fixa reflexió
en un desig diferent,
transforma el matís a vidre fumat.
Des del més profund
del món de les idees
se senten llunyans brunzits de neguit.

Estenc el braç i extrec
un tros de vidre viatger.
Aclarisc amb la seua frescor
el complicat laberint
que el rostre amaga.
Un immens alleujament 
envaeix la meua essència.

Pense... demà imaginaré mons
a l'altra riba.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada