dimecres, 15 de maig de 2013

ESTAT VULNERABLE


Perill! Estic vulnerable.
L'ànima, a la intempèrie,
reclosa a la plana del silenci,
entre solitud i murmuri
d'ombres vedades a l'oïda,
repassa les xicotetes restes
de destrossats vidres de fum.
I pesa el pensament.
Ni el mirall reconeix
els habituals gestos
que la malenconia modela
al mar interior
de tan càustica immensitat.
Els punts sòlids
de la humana essència,
s'escapen de la vorera,
tornant-se inaccessibles.

El destí proclama
que hi ha un elevat risc
de ferida moral.
Com deia abans,
estic vulnerable.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada