dimecres, 8 de maig de 2013

FUM DE LLIBERTAT



Pensàvem que l'amargor
era com aquell pegot
de cremosa barreja
que la pluja havia pastat
en el munt de cendra
deixat a la vora del camí.
Miràvem fixament
l'ungüent grisenc
i crèiem que eren restes
del nostre llefiscós intel·lecte.
Però, després de cert desconcert,
arribàrem a la conclusió
que, expandit en l'aire,
havia quedat el fum
d'antigues fogueres,
com llavors que germinaven
pel bé de futures lluites.

El vent, remourà el fum.
Fum com aliment
per a un temps que ha d'arribar.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada