dijous, 9 de maig de 2013

PASSA LA NIT


Passa la nit.
Seguisc calculant estrelles perdudes.
Tot es dissol.
Mentrestant, el ball de viatges
que van poder ser,
llueixen com retrets.
Des del reclòs mirador
que la nostàlgia abraça,
diamants de sagnants planys
llampurnegen i afilats tallen
els cabells del destí.

L’insomni no proclama treva.
La roda gira impertorbable.
Una perla vermella,
roda per la galta.
Esclat d'angoixa.
Fent cabrioles, s'obre camí
vers el marbre de l'escala.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada