dilluns, 6 de maig de 2013

VAS I PENSES L'EXISTÈNCIA...


Vas i penses l'existència
agafada amb la força de les mans
i la decisió és ferma, compromesa.
Els dits s'enllacen com un tot 
procurant no deixar fugir
els arguments necessaris
per calmar els dubtes.
No hi ha manera d'encaixar
la material essència de les extremitats.
Tot es difumina en el fum
de la gasosa dilatació.

La impotència, llavors,
inunda la gola amb el desfici
d'allò inabastable.
És la sensació més semblant
a l'intent de resoldre 
els misteris del món oníric.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada