dimecres, 5 de juny de 2013

Caure la por


Deixes caure la por.
Les ombres que enfosquien
la imaginació, es diluïxen,
decorant els núvols viatgers.
Són vehicles de bromera
que, amb sigil,
transportaran lluny
el martell que colpeja 
la fera de pedra que ens habita.
Davall la pell de llop,
les inquietes ovelles
celebraran, joioses, 
la lleugeresa d’equipatge.
L’engany s'avergonyirà,
com a irreverent descàrrega
de tropical ruixat.
Llampades de llum
esguitaran la nova realitat.
En el nombre parell
del carrer de la felicitat,
un aroma tranquil
negarà un ambient
exempt d'habituals confusions.
El somni s’esvairà
deixant un solatge d’alleugeriment.
Tot restarà imprés
en la retina dels dies.
Morirà l’ofrena de la flaquesa.
La por es perdrà lliure
per un horitzó farcit de silenci.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada