dijous, 6 de juny de 2013

DE LA PROFUNDITAT...


De la profunditat
brolla aquesta força
que semblava perduda
en la foscor de l'oblit.
Cal no deixar
que el fòssil d'esperança
reste sepultat
per les atzabeges terres,
que acullen al seu si,
les més elementals misèries
de la condició humana.
Necessitem
furtar al temps, fins i tot,
les cendres de focs consumats.

El futur no pot acollir-se
a les despulles que la rutina
ha anat fermentant al fons
del nostre particular equipatge.

Cal recuperar, dels fonaments,
el desig de la utopia!
Artur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada