dimecres, 26 de juny de 2013

Prestec d'optimisme

Òbric els buits  
dels espais tèrbols.
Rebutge
la poruga intimitat
que recele el fracàs.
Destruïsc la falsa relíquia
que tenalla el temps.
Faig del vertigen que ens tortura
empenta cap al futur.
Supere debilitats
encoratjant esperances.


Però, la realitat de les certeses
va desfullant
l'arbre dels desitjos
fins a deixar-ho gairebé nu.

Com tornaré
el prestec d'optimisme
que l'alba em dóna?
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada