dimecres, 31 de juliol de 2013

ABSÈNCIA

Les verdes branques
acaricien l'eternitat dels dies.
Mentrestant, el perfumat verger
decora la levitat
amb pètals de foc.

Sota l'ombra de la vida
s'esgarrifa la tendresa.
Els silencis es despullen
bressolant-se al tacte de la brisa.
La geometria del desig
nega el pensament
d'una la dimensió insinuada.
El goig de daurats rajos
fent camí entre les fulles
tenyeix de clarobscurs
una mirada perduda
que invoca la presència
del penitent buit.

Al verger de la vesprada,
patisc aquest desert
imaginant els meus dits
tot recorrent suaument
els corriols del teu cos.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada