dijous, 22 d’agost de 2013

AL MOLL

Al moll,
el vaivé de l'aigua marina
colpeja les temples del temps.
L'alé de l'eternitat
esbufega, de prop,
recordant contínuament
quan efímera és l'existència.

Al costat dels carros vestits
amb sabates de cautxú,
diverses dones reconstrueixen
xarxes descompostes per l'ús.
El salitre penetra profundament,
saturant els sentits.

La vida segueix ...

A la taverna del port
algú entona una cançó
farcida de tristor.

Per la vora de l'escullera
s'entreveuen xicotetes barques
que retornen de feinejar.

La vida segueix ...

Entre sal i escuma,
els mateixos fantasmes
continuen trenant
sa rutinària dansa.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada