dimarts, 13 d’agost de 2013

CAMINE I SENT

Camine i sent.
Sol, amb mi.
Sota les ombres de la pineda,
m'oblide dels ulls,
m'abstrec gairebé de tot.
Sense tornar la mirada enrere,
vaig creant llunyania
entre el flux del passat i jo.
Deixe llast al trajecte.
Respire la fugacitat de l'instant.
Faig de la solitud
brollador de records
que vessa les aigües
a la recerca urgent del mar.
M'acompanya
l'aroma humit de la terra,
el vol del núvol,
la veu del silenci,
el so de l'ànima.


I el cor s'obre.
Les caderneres de fum,
piulen càntics d'anhels
en l'íntima cambra
on idealitzem els conceptes.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada