dimecres, 7 d’agost de 2013

MANDRA

El rellotge marca les hores de l'estiu
entre el silenci de finestres,
pensant fulles immòbils,
amarant d'humida sal
la pell que habitem.

Els batecs segueixen avançant,
carregant, amb profunds brunzits,
el sigil de la paraula.

Necessite creuar el llindar
de les decisions,
encara que el meu cos defugi
trencar la pedra de la mandra.

Em rulle entre els llençols
a la recerca  del comandament a distancia.
Un llunyà brunzit
dispara agulles de gel
sobre la pell nua.

…i l'alé del poema va enlairar frescor
per les escletxes dels desgastats versos.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada