dilluns, 16 de setembre de 2013

NOMÉS UN RAIG DE SENY

Només
un raig de seny i solidaritat
seria més que suficient
per apaivagar l'animal salvatge
que portem dins.
Les espines que, punxegudes,
esquincen la pell,
fabricant rierols de vermell turment,
diluirien la fúria que els habita
en mars de balsàmiques aigües.
El nostre ànim,
despullat del fosc colp de l'abatiment,
no vessaria negre suc de les entranyes,
anhels de dolces carícies i besos.
La por no cremaria el silenci,
el foc, daurat esclat,
colpejaria les pupil·les de la passió,
negant els bells ponents
de pols enamorat.

Només un raig de seny,
seria suficient per imaginar
un gram de tendresa.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada