dijous, 12 de setembre de 2013

PRIMER AVÍS

P
 l
  o
    u.
Diàfan gris,
sobre el policrom espai
d'ocres i daurats.
S'esvaeix el salze.
Baixen gotes d'aigua
per la pell gastada de les fulles.
Un vaivé uníson de brisa jove
adoctrina tanta candidesa letàrgica.
Entre olors de fresca humitat,
sobre les ones d'aire,
s'encrespa un misteriós vel
que recorda la lleugeresa del temps.

P
  l
   o
    u.
Primer avís.
La silenciosa roda de la vida
converteix en oració de llàgrima i sospir
el murmuri tardorenc de la natura.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada