dimecres, 4 de setembre de 2013

REFUGI

Invisible cavalques els espais,
adormint el món exterior.
La profunditat del silenci
colpeja el vidre de l'urna.
Tot és llunyà i buit
més enllà del context.
Inabastable escenari
que amanyaga els batecs
d'un cor punxós.
Absent, transites les entranyes
de paradisos perduts,
de dolors i angoixes.
Un vol cap al buit
rosegat per la por.
Una bombolla d'aire viciat
que emergeix, esgarrapant un trajecte,
a la recerca de conceptes
que trenquen cadenes d'ansietat.

Invisible, transparent, ...
el silenci, el pensament.
Refugi de la memòria.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada