dimarts, 24 de setembre de 2013

«VANITAS VANITATUM OMNIA VANITAS»

Un desgastat i ranci crani humà destaca sobre la resta de la imatge onírica. Tot és fràgil i breu sobre el carruatge d'un temps que imparable cavalca cap a la inqüestionable certesa de la mort. El coneixement es relativitza. La decadència es representa a la fruita podrida que ocupa el seu lloc al costat de la peça esquelètica. El fum enterboleix l'ambient i els rellotges de sorra simbolitzen la brevetat de l'existència. Mistos apagats i pipes fumejants reivindiquen la seva presència sobre el vell diari. Un món inestable i desordenat. Un espai on els plaers humans revelen la seva inutilitat davant la certesa de la mort.

«Vanitas vanitatum omnia vanitas»-L'Eclesiastès
                                                                                                                                                           Artur.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada