diumenge, 22 de setembre de 2013

VIDA

Vida.
Vaig estar al vestíbul del saló
on guardes els vidres que vesses.
Vaig palpar les ferides de ta pell
resseques pel pas dels dies.
Vaig ser guardià del prat on el silenci
es va arraulir front l'unicorn de ta veritat.
Lentament, vaig recollir les torçudes lletres, 
de la permanent angoixa que t'habita,
amagades en els escaires de la paret.
Vaig netejar el carmí vermell
que, esquinçat, marcia la passió,
en la superfície del teu mirall.

Avui,
els pilars que mantenen
ideals d'un món millor
intenten no perdre l'equilibri
davant la asimètrica força
de la voraginosa corrent de les aigües.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada