dimarts, 22 d’octubre de 2013

PERPETU DESIG

L'auri i rogenc capvespre
d'aquesta trasbalsada tardor
va tenyint el pulmó de la ciutat
d'una certa boirina melangiosa.

Els terrosos itineraris, que recorren
la pell de l'envellit parc,
estan plens de llàgrimes seques.
Restes d'antigues primaveres.

La humida brisa viola
un silenci abillat de record,
mentre la mirada es perd absorta
entre la caducitat del paisatge.

El pensament
recorre pretèrites vivències,

però el cabal reflexiu sempre retorna
a la calidesa dels teus ulls
i al recer de la teva abraçada.

Aquí, envoltat de letargia,
entre nus laberints,
s'amaguen les nits i els dies

del perpetu desig.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada