dissabte, 2 de novembre de 2013

CREUADA



Vesses espigues de sofre,
negant la fina sorra
d'un desert que,
com a fidel equipatge de mà,
bressola les nafres de l'existència.
Els miratges intenten camuflar
virtuals sortides d'un laberint
ple d'agitadors encreuaments
farcits de porpra cendra.

I en entre les restes
de tan al·lucinant creuada ...


l'amor, la resta és fum.




Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada