divendres, 27 de desembre de 2013

CRÒNICA

L'arbreda es tenyeix d'ocres.
Les fulles entapissen la terra humida
dels senders pels quals transite.
La pell de la ciutat és més aspra.
Les ombres s'endureixen pel fred.
L'alè condensa el gasós vòmit d'ànima
mentre cossos indeterminats
busquen càlid recer.
Al fons,
les muntanyes boiroses, amaguen
el record de les nits de lluna plena.
El profund so de la caducitat
acompanya el trànsit de la gent.
Les façanes dels carrers
reflecteixen el gris acer dels núvols.

Darrere la finestra,

uns ulls escriuen la crònica del temps.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada