dimarts, 30 d’abril de 2013

LA LETARGIA DE LA NIT


Gairebé, extenuat el capvespre,
el cos de la memòria
escampa les línies de la perspectiva
en el jaç indeterminat.
L'al·legòrica mort no és res més
que el despertar de les tenebres.
A poc a poc, les ombres
van vessant el gris somriure,
curullant l'endins
de consentida evocació.

En l'abisme,
on la narcosi clava les urpes,
un món detingut
jeu malaurat, anhelant la llum.

Guira la roda.
Entre certa confusió,
esclaten els rajos d'or del clarejar.
Mentre, uns llavis
enfonsen la seva carnosa matèria,
barrejant paraules d'amor i tendresa.



Artur.

dissabte, 27 d’abril de 2013

L'INVISIBLE MUR







Decidit, vaig a la recerca
de l'invisible mur
que tenalla l'angoixa
camuflada en impotència.

A cau d'orella, el vertigen em xiuxiueja:
"Series capaç de deslligar el pensament de la realitat?"


Artur.

dijous, 25 d’abril de 2013

SI POGUÉREM...


Si poguérem confiscar
a l'essència planetària:

la frescor del verd prat,
la suau tebior del somni,
la impertorbable força del destí,
l'ardent vermell del capvespre,
els gemecs rasposos del vent,
l'humit alè de la pluja,
les resseques espines del fred,
el vellutat silenci de la tendresa,
la bondat de la lluna plena,
els ossos dels núvols,
les lluentes ombres a l'aigua,
el llarg inventari de carícies,
el selecte vertigen de la joia,
la dolça ambrosia de la rialla,
els captius ulls de la memòria,
el desitjat regne de la innocència,
el ...,
           la ...,
                      els ...,
                                  les ...


De segur, llavors,
l'ànima somriuria.
Artur.

dimecres, 24 d’abril de 2013

L'AIGUA QUE VOLDRIA SER


Tot flueix.
Les petjades enredaran
l'entusiasmada determinació
sobre la rància pell de la ciutat.
Una silueta decidida,
essència d'ombra,
cercarà la riba de l'aigua
que voldria ser.
Pel trajecte,
els pètals vessaran essència
que alleugerirà la rutina
d'un desgastat ésser.
Les teules assolellades dels adossats
decoraran el reconegut trajecte.
Prop del salnitre i sorra,
els batecs forçaran el ritme.
Al fons, la immensitat,
una salutació infinita.
Allà, la teva mirada. L'horitzó.
Uns llavis, ressecats per la brisa,
que vorejaran els meus.
Una torbadora i dolça carícia.
I ... Una àmplia sensació de llibertat.
Artur.

dimarts, 23 d’abril de 2013

DIADA DE SANT JORDI


Avui,
l'aroma és de rosa vermella.
Com el foc de la sang,
més que mai,
la paraula brama passió
recamada als fulls dels llibres.
En el record, motius llegendaris
que acullen al seu si
el reflux de la victòria.
La fera ferotge ha perdut l'alè,
Sant Jordi ha vençut!
Avui,
els capolls esclaten.
Eclosió que vessa amor, lectura, cultura.
Les fulles noves,
de tanta literatura impresa
reivindiquen arguments amb saó
d'art i creativitat.
Per sobre de plata, or i valuosa pedra ...
un llibre i una rosa.


Us desitge una feliç Diada de Sant Jordi.
Artur.

dilluns, 22 d’abril de 2013

NO HI HA RES A PERDRE


Pot ser,
les il·lusions, de cos present,
seguisquen “in se”
sota l'edredó de l’enteniment.
Que la brisa de la mar
ventege lleugera,
mussitant la cançó del fracàs.
Pot ser.

Però ... sota el Sol,
no hi ha res a perdre.
Res està guanyat.

Pot ser,
el retaule ​​on, subtil,
la carícia s'allotja,
estigue brut i corcat.
Que la indiferència
faça la guitza a la tendresa.
Pot ser.

Però ... sota el Sol,
no hi ha res a perdre.
Res està guanyat.

Ni recolzat
a l'esquena de l'ombra,
es pot ignorar
la lleugeresa del ser.
Ni ferits de por
podem assassinar el cel
que cobreix l'espai
on batega el destí.

Però ...
no hi ha res a perdre.
Res està guanyat.
Menys el fet d’estimar
o ser estimats.

En aquest verinós viarany,
tot és un miratge
passatger i fugaç.
 Artur

diumenge, 21 d’abril de 2013

EL CIRC DE LA INDECÈNCIA


A la ciutat,
creixen roselles negres.
Els vianants van recollint rams
que segregen brac carbó
sobre la pell dels recol·lectors.
Rierols de tinta atzabeja
impregnen braços i mans.
Els geranis, de vius colors,
observen, impassibles,
des de privilegiades balconades,
el creixent llar de tombes.
La primavera segueix esclatant.
El blau i groc de llum i mar
nega el cementeri.
Mentrestant,
els cors, amb pell de misèria,
dansen al ritme de la vida
el ball dels somnis trencats.

Làpides ràncies de eternitat
decoren el circ de la indecència.
Artur

divendres, 19 d’abril de 2013

GAIRABÉ TOT ÉS FUM


Des de la penombra,
cada matinada intente fugir
d'eixa pertinaç tenebra
que inunda les contradiccions
de l'existència.
Contínuament,
de la fugida faig religió,
abstret en la roda del temps,
que inevitablement,
s'esmuny entre els batecs.
Una fuga, 
sortejant entrebancs.
La desesperació,
negant l'espai limitat
entre l'espill de la realitat
i el desig del miratge.

Però sempre,
la raó juga repòquer.
I em xiuxiueja a l'oïda:
"Una carícia, l'amor, la tendresa, ...
La resta és fum".
Artur

dijous, 18 d’abril de 2013

MOTIUS PER A RESISTIR

La persona. La voluntat de transformar el món. Les solucions originals. Generar processos, conductes, productes destacats. Originalitat i utilitat. Rellevància. Divergència. Combinació d'idees diferents. Inventiva. Coneixements variats. Singularitat individual. Aportacions dels altres. Descobriment. Ànim a qüestionar, investigar, experimentar des de la pràctica. Imaginar. Fer de manera diferent. Establir nous significats. Pensament original. Interés pel significat abstracte del món exterior. Alliberament de prejudicis i convencionalismes. Confiança. Valor. Flexibilitat. Fina percepció. Capacitat crítica. Soltesa. Llibertat. Entusiasme. Tenacitat. Pensament lateral. Veure de forma única i diferent. Rapidesa d'adaptació a situacions noves. Extreure detalls d'un tot. Fluïdesa. Desenvolupament social. Misteri. Sensibilitat ...
Artur.

dimecres, 17 d’abril de 2013

MALEÏT DESASSOSSEC


Aquesta tèbia pluja
de ràbia continguda,
construïx rius destenyits,
fluint enfront meu.
Observe, atrapat
en desitjos de formigó,
com les paraules,
arrossegades pel corrent,
fumejades de cansament,
es diluïxen, trencades,
empapussant la mirada.

I mentrestant,
els núvols continuen talant
la privativa llacuna
del maleït desassossec.
Artur.

diumenge, 7 d’abril de 2013

MIGDIADA


El desig vol franquejar
la imparable eternitat
per a engolir, amb prestesa,
la llum que traspassa les fulles.
Cal inaugurar els encants
d'aroma i brillantor.
Pretenc esfilagarsar brunzits,
estrenar càlides vesprades
d’anhelades migdiades,
entre camuflats geranis.
Ancorar en el moll dels reflexos
morats cantells de poeta
que retinguen el vers
amb la preada imatge
de tan assistida plenitud.
Aqueferat,
advertint l’enrenou
de fulgor vessat,
entre brisa i sopor,
brolla l’abellidor ritu,
bevent d’un sol glop
el seré badall de l’estiu.  
Artur.

dissabte, 6 d’abril de 2013

CAPVESPRE AL JARDÍ


Amb el capvespre,
la verdor del jardí
reposa qüestionada
per cansats vidres
d’envellits miradors
que retenen, obstinats,
el foc de la vida.
Empal·lidix
la fogositat dels rosers,
empolvorats per la porpra
que assassina la diàfana llum.
Anhelades seqüències
del circular transcurs
es perden efímeres
en l’inevitable recorregut
que intuïx la certesa
de noves albes.

El pensament, endormiscat,
va procurant-se descans
sobre la il·lusòria estora
que decora el sòl
del particular verger.
El pressentiment del rellotge expire
mentres allargades arrapades
d’agonitzants rajos de sol
assassinen els colorits matisos
del parterre.

Entre conclusions,
l’esperança, rodejada de flors,
dóna la benvinguda
a l’argentat cobertor
de les noctàmbules tenebres.
Artur.

dilluns, 1 d’abril de 2013

NÚVOLS DE PRIMAVERA


He llegit les paraules
que cotons de silenci
transportaven dissoltes
en el sarró viatger.
El corrent de sedes blanques
navegava amb rems d’or,
contornejant els llavis
del vent de primavera.
Vaig sentir
el cruixit d’espills trencats
envaint la intempèrie.
A la llunyania, tambors de coure,
com a fum, levitaven.
Les llums de colors
transformaven el seu fulgor.
El pensament, amb disfressa,
ballave la dansa del temps,
vetlant amb ritme inquiet
els reflexos de la nitidesa.
L'equipatge dels núvols,
paraules oblidades, que despullaven 
les certeses amagades
al jardí dels somnis trencats.

...I, mentrestant,
la cua de la milotxa
dibuixava daurats dragons
en el llit platejat
de les temples del temps.
Artur.