divendres, 31 de maig de 2013

NO HI HA...

No hi ha
fòssil d'aigua,
imaginació d'elefant,
ventall de foc,
àmfora de llum,
llit de blat,
panteix d'ona,
ombra de campana
úlcera de sofre,
grumoll de tendresa,
tortura de ploma,
horitzó de pedra,
llengua de drap,
suor de fetge,
muntanya de tristor,
vertigen de lluna,
escuma de passió,
alé d'albada,
foscor de núvol,
abisme de paraula,
caliu de joia,
dard d'instant,
set de camí,
full de cel, ...

capaç d'enfosquir l'estupidesa humana.
Artur.

dimecres, 29 de maig de 2013

A LA RIBA EQUIVOCADA

Segurament, assegut
a la riba equivocada del riu,
observe inquiet les tèrboles aigües
transportant queixes i àcids silencis.
La paraula que el pensament
fabrica, no arrodoneix adequadament
el vacil·lant vers que la utilitza.
La pena vessa desassossec
com estranya dissort que carrega
contra les bastides de l'ànima.
Ni la mirada, ni la fixa reflexió
en un desig diferent,
transforma el matís a vidre fumat.
Des del més profund
del món de les idees
se senten llunyans brunzits de neguit.

Estenc el braç i extrec
un tros de vidre viatger.
Aclarisc amb la seua frescor
el complicat laberint
que el rostre amaga.
Un immens alleujament 
envaeix la meua essència.

Pense... demà imaginaré mons
a l'altra riba.
Artur.

divendres, 24 de maig de 2013

HEM IMAGINAT EL TEU JARDÍ...

Georges Moustaki
(AlejandriaEgipte3 de maig de 1934 - NizaFrança23 de maig de 2013)
                                                                                                                          A Georges Moustaki, en el record.

Hem imaginat el teu jardí
amb portes obertes de bat a bat.
Les cordes de ta guitarra
vibraven a l’esquinçat generós
de l’exquisida delicadesa.
Al costat de la “chanson cri”
hem comprès l’alarma del missatge.
Hem sentit la vellutada sensació
de les carícies d’ “elle”.

Amb les teves cançons
hem imaginat l’angoixa
de l’absència.
Els rajos de lluna,
els camins afortunats,
han estat equipatges per protegir
la valuosa perla, la llibertat.
Amb el teu vers hem après
que tot és possible.

Ens has fet comprendre
la fragilitat de l’amor,
aprendre a renéixer de les cendres,
a cercar l’estrella
que ens indiqués el nord.
El teu aspecte de “métèque”,
els cabells al vent,
el caminar calmat,
la inegociable actitud
de compromés somiador
han estat part del nostre equipatge.

Pas a pas,
te vas integrar en les nostres vides
com el vell amic
que sempre ens guarda
el millor somriure.
Avui els pètals del ta rosa
volen lliures en el jardí que vas estimar.
Sempre, el record i el teu llegat
acompanyaran, entranyables,
les nostres lluites, amors, solituds,…
al ritme alegre d’una samba brasilera.


Fins sempre, amic Georges!
Artur.

dissabte, 18 de maig de 2013

NECESSITE ELS COLORS DE L'ESPERANÇA


Galopen les tenebres
pels amagatalls de la ressaca nocturna.
Jeuen en terra, malferits,
els somnis del menyscapte.
Pretenc diligent
recollir les cendres
d'aquest infernal foc.
Necessite els colors de l'esperança.
Mantenir el criteri
de que tot és encara possible.
Cal trencar de nou
l'urna del desassossec.
Caminar animós,
pel camp de batalla.
Recollir les maleïdes runes
que l’insaciable gegant de gel
va deixant al seu pas.
Imagine estratègies per véncer
la cruel tempesta d'insondable injustícia.

Necessite els colors de l'esperança
per seguir, amb força, cridant:
Cal resistir!
Tot és possible i res està perdut!
Artur.

dijous, 16 de maig de 2013

ELS ULLS




En el fosc racó
que s'albira, mentre 
els primerencs punyals de llum
claven el seu vigor
a la pell de l'orbe,
ELS ULLS plorosos,
                           absents, llagrimosos, 
                 durs, ensopits,
              fugitius, impenetrables, 
                             expressius, intensos, 
                     somiadors, 
               tèrbols,  
                  tristos, ...

parlen de les supremes tenebres.


Artur.

dimecres, 15 de maig de 2013

ESTAT VULNERABLE


Perill! Estic vulnerable.
L'ànima, a la intempèrie,
reclosa a la plana del silenci,
entre solitud i murmuri
d'ombres vedades a l'oïda,
repassa les xicotetes restes
de destrossats vidres de fum.
I pesa el pensament.
Ni el mirall reconeix
els habituals gestos
que la malenconia modela
al mar interior
de tan càustica immensitat.
Els punts sòlids
de la humana essència,
s'escapen de la vorera,
tornant-se inaccessibles.

El destí proclama
que hi ha un elevat risc
de ferida moral.
Com deia abans,
estic vulnerable.
Artur.

dijous, 9 de maig de 2013

PASSA LA NIT


Passa la nit.
Seguisc calculant estrelles perdudes.
Tot es dissol.
Mentrestant, el ball de viatges
que van poder ser,
llueixen com retrets.
Des del reclòs mirador
que la nostàlgia abraça,
diamants de sagnants planys
llampurnegen i afilats tallen
els cabells del destí.

L’insomni no proclama treva.
La roda gira impertorbable.
Una perla vermella,
roda per la galta.
Esclat d'angoixa.
Fent cabrioles, s'obre camí
vers el marbre de l'escala.
Artur.

dimecres, 8 de maig de 2013

FUM DE LLIBERTAT



Pensàvem que l'amargor
era com aquell pegot
de cremosa barreja
que la pluja havia pastat
en el munt de cendra
deixat a la vora del camí.
Miràvem fixament
l'ungüent grisenc
i crèiem que eren restes
del nostre llefiscós intel·lecte.
Però, després de cert desconcert,
arribàrem a la conclusió
que, expandit en l'aire,
havia quedat el fum
d'antigues fogueres,
com llavors que germinaven
pel bé de futures lluites.

El vent, remourà el fum.
Fum com aliment
per a un temps que ha d'arribar.
Artur.

dilluns, 6 de maig de 2013

VAS I PENSES L'EXISTÈNCIA...


Vas i penses l'existència
agafada amb la força de les mans
i la decisió és ferma, compromesa.
Els dits s'enllacen com un tot 
procurant no deixar fugir
els arguments necessaris
per calmar els dubtes.
No hi ha manera d'encaixar
la material essència de les extremitats.
Tot es difumina en el fum
de la gasosa dilatació.

La impotència, llavors,
inunda la gola amb el desfici
d'allò inabastable.
És la sensació més semblant
a l'intent de resoldre 
els misteris del món oníric.


Artur.