dimecres, 31 de juliol de 2013

ABSÈNCIA

Les verdes branques
acaricien l'eternitat dels dies.
Mentrestant, el perfumat verger
decora la levitat
amb pètals de foc.

Sota l'ombra de la vida
s'esgarrifa la tendresa.
Els silencis es despullen
bressolant-se al tacte de la brisa.
La geometria del desig
nega el pensament
d'una la dimensió insinuada.
El goig de daurats rajos
fent camí entre les fulles
tenyeix de clarobscurs
una mirada perduda
que invoca la presència
del penitent buit.

Al verger de la vesprada,
patisc aquest desert
imaginant els meus dits
tot recorrent suaument
els corriols del teu cos.
Artur.

dimecres, 17 de juliol de 2013

DESTIL·LANT JULIOL

El foc de juliol
destil·la, gota  agota,
la desgastada imperfecció,
del desvalgut pensament
castigat per famolenca incertesa.
Totes les paraules captives
en el paper del temps,
immòbils, vessen acidesa
en l'ambient humit i enganxós
d'aquest irreconeixible estiu
de tanta indignació continguda,
entre corrupció i desvergonya.

Ni quimeres, ni memòries
poden aixecar el vol
front la pudor que vessa

l'aixella del vedell d'or.


Artur.

dimecres, 3 de juliol de 2013

MIRA'M

Quan intentes
sostenir la mirada
et costa airejar siceritat.
No necessite
autàrquics discursos
que, emulant experts xerraires,
facen de la seva melodia
cos de convenciment.
Tan sols
un fragment de ta mirada
suspesa en el silenci,
enclavillada 
en la privativa constel·lació
de les cristal·litzades paraules,
és prou motiu per fer aplec
d'estimació personal.

La franquesa és feble
davant la fixa mirada.
Només es sosté
amb el cor.
Artur.