divendres, 23 d’agost de 2013

EN TRÀNSIT

Vinc d'un silenci fosc,
més enllà de la consciència.
Un "fade in" entre cotó en pèls.
Una imatge del passat
que es perd en el no res.

Un espai que obre les finestres
perquè entren ràfegues de brisa,
retalls de biografia.
Un espai que clama angoixa
quan Pandora vessa
els mals de la seva excelsa gerra.
Un espai contradictori
que al mateix temps tasta
el plàcid nèctar de la tendresa.

Un temps finit
que es perdrà impredictible.
Un "fade out" amb emotiu bagatge,
conscient, misteriós,
sensible, temorós.
Un recorregut, en trànsit,
entre les espigues d'or
i les voltes de blau immensitat.

Un parèntesi farcit
d'evocadors capvespres,
de ortodoxes llunes plenes,
de renovades albes.


La vida,
un aclariment, en trànsit.
Artur.

dijous, 22 d’agost de 2013

AL MOLL

Al moll,
el vaivé de l'aigua marina
colpeja les temples del temps.
L'alé de l'eternitat
esbufega, de prop,
recordant contínuament
quan efímera és l'existència.

Al costat dels carros vestits
amb sabates de cautxú,
diverses dones reconstrueixen
xarxes descompostes per l'ús.
El salitre penetra profundament,
saturant els sentits.

La vida segueix ...

A la taverna del port
algú entona una cançó
farcida de tristor.

Per la vora de l'escullera
s'entreveuen xicotetes barques
que retornen de feinejar.

La vida segueix ...

Entre sal i escuma,
els mateixos fantasmes
continuen trenant
sa rutinària dansa.
Artur.

dimarts, 13 d’agost de 2013

CAMINE I SENT

Camine i sent.
Sol, amb mi.
Sota les ombres de la pineda,
m'oblide dels ulls,
m'abstrec gairebé de tot.
Sense tornar la mirada enrere,
vaig creant llunyania
entre el flux del passat i jo.
Deixe llast al trajecte.
Respire la fugacitat de l'instant.
Faig de la solitud
brollador de records
que vessa les aigües
a la recerca urgent del mar.
M'acompanya
l'aroma humit de la terra,
el vol del núvol,
la veu del silenci,
el so de l'ànima.


I el cor s'obre.
Les caderneres de fum,
piulen càntics d'anhels
en l'íntima cambra
on idealitzem els conceptes.
Artur.

dimecres, 7 d’agost de 2013

MANDRA

El rellotge marca les hores de l'estiu
entre el silenci de finestres,
pensant fulles immòbils,
amarant d'humida sal
la pell que habitem.

Els batecs segueixen avançant,
carregant, amb profunds brunzits,
el sigil de la paraula.

Necessite creuar el llindar
de les decisions,
encara que el meu cos defugi
trencar la pedra de la mandra.

Em rulle entre els llençols
a la recerca  del comandament a distancia.
Un llunyà brunzit
dispara agulles de gel
sobre la pell nua.

…i l'alé del poema va enlairar frescor
per les escletxes dels desgastats versos.
Artur.