dimarts, 22 d’octubre de 2013

PERPETU DESIG

L'auri i rogenc capvespre
d'aquesta trasbalsada tardor
va tenyint el pulmó de la ciutat
d'una certa boirina melangiosa.

Els terrosos itineraris, que recorren
la pell de l'envellit parc,
estan plens de llàgrimes seques.
Restes d'antigues primaveres.

La humida brisa viola
un silenci abillat de record,
mentre la mirada es perd absorta
entre la caducitat del paisatge.

El pensament
recorre pretèrites vivències,

però el cabal reflexiu sempre retorna
a la calidesa dels teus ulls
i al recer de la teva abraçada.

Aquí, envoltat de letargia,
entre nus laberints,
s'amaguen les nits i els dies

del perpetu desig.

Artur.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

EL MUR DE BERLIN-TARDOR 2013

Entre alegries i esclats,
un ram de colors
es despulla a la sala
de la avergonyida memòria.
La humida tardor
no destenyeix cap racó
de l'estupidesa humana.
La vergonya
és un flagell continu
per a la intel·ligència.

Darrera del vidre,
el silenci destil·la el pensament
sobre la sang vessada
i la llibertat violada.





Artur.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

NO T'AMOÏNES

No t'amoïnes,
si la gent no comprèn
com les cargoles de les albes
afinen cants de tendresa
enmig de tanta pluja
d'agudes llengües de vidre.
No t'amoïnes.

Si el perfil de l'onada
no esborra les paraules de gel
cisellades en la negra sorra
de la misèria humana,
no t'amoïnes.
Pot ser que el temps
faça d'aquest despropòsit
un lent cruixir
de la fingida pell de vellut perfumada
amb l'elixir de hipocresia.

No t'amoïnes,
en aquest racó fosc
sempre resta l'alè.

Si l'ànima
s'omple d'un tremolor afilat
quan segresten l'esperança,
no t'amoïnes.
La torxa de la derminación
seguirà ferma cap al seu destí.
Sempre les evidències suraran lliures
sobre els mars de pedra
dels murs trencats.

No t'amoïnes,
l'invisible bagul de les voluntats
seguirà custodiant gelosament

els nostres somnis.
Artur.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

CONSCIÈNCIA

Deixe córrer decisions.
Actes dels que em responsabilitze.
Sóc actor de la meva pròpia dramatització.
Assumisc les conseqüències del capteniment.
A vegades, dubte dels mètodes.
Altres cante les bondats del coneixement.
Sent el batec del meu propi pensament.
Els estímuls de l'entorn nodreixen
un estomac àvid d'informació.
Deixe a la meva consciència interna
ordenar els estímuls que arriben de l'exterior.
Alleujament que m'indueix a l'equilibri.

Tot es dinamitza en funció
de la intenció i la certesa.

Consciència,
profunda, global i present.
Artur.