dijous, 27 de febrer de 2014

AVUI, LA GUITARRA PLORA...

A Paco de Lucía,
per sempre.

Els dits ja no lliscaran, 
acariciant el màstil de la genialitat 
entre fuses i semifuses. 
Les cordes ja no vessaran 
vibracions flamenques. 
"Fandangos", "tarantos", "bulerías", ... 
Avui, la guitarra plora. 
El silenci s'escampa 
pels vèrtexs de cos de dona 
que tu acaronaves amb mestria. 
Les conquestes expressives 
restaran més enllà 
de la solitud de l'absència 
i de la felicitat del credo 
que, fidel, t'habitava. 
El prodigi, les filigranes, 
l'exquisida plenitud, 
la lucidesa musical que ofrenava 
la intuïció expressiva, 
han definit una virtut extrema. 
La màgia, la imaginació, 
tot s'inunda de silenci 
si la teva guitarra no parla. 
Demà, el record, 
el llegat, el misteri.


Artur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada