S'alce l'esguardper trencar el cel de plom
que vessa l'ombra
de les promeses mortes.
Mai les paraules han estat
tan buides de significat.
L'oblit és un xarop amarg
que es pren amb cullera de tortura.
Les estaques que fan esclatar
entranyes de cors trencats,
segueixen foradant l'esperança
amb la força d'un somriure de falsedat,
farcit de cinisme i reflexos
d'acrílics colors.
És difícil trobar tendresa
en tan singular paisatge.
El Sol s'ha assecat de llum.
Les llàgrimes són vidres
de gris cotó en pèl d'acer.
Una i altra vegada,
l'intent és fragilitat.
No hi ha res
que empare el naufragi.
S'ha perdut
el rastre
del groc i blau dels dies.
Només resta el fum
del groc i blau dels dies.
Només resta el fum
que desprenen les cendres
de la vençuda passió.
Mentrestant,
al carrer, els fusells
segueixen dibuixant l'odi
al ritme dels dies.
Mentrestant,
al carrer, els fusells
segueixen dibuixant l'odi
al ritme dels dies.
