divendres, 18 d’abril de 2014

SOTA EL "CRANN BETHADH"

Invente talls de famèlic deliri,
sota el "crann bethadh".

L'onírica ombra de l'arbre de la vida,
em suggereix un màgic univers
entre el cel infinit
i el món dels morts.

Em sent un druida,
protegint l'esperit del món,
custodiant l'essència de la vida.
Vaig a la recerca del camí
que em conduïsca allà,
on l'eternitat dóna aixopluc
a tants éssers estimats.

És difícil el trajecte.
Elfs, trols i orcs,
amb boira assassina, difuminen
el desitjat coneixement
cap a la infinitat.

De sobte,
al bol de les certeses,
tot es dilueix.
Raigs daurats,
de jovenívola llum primaveral,
foraden els llençols del jaç.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada