dijous, 29 de maig de 2014

Alguna cosa flueix...

Alguna cosa flueix,
Alguna cosa flueix...
envaint les tenebres.
Punts negres, enquistats
en el múscul del poble,
supuren descol·locats
davant la nuesa de la veritat.

Alguna cosa flueix,
que fa alçar la mirada,
agitant les parpelles de l'esperança.

Quan ja gairebé res es pertorbava,
sembla que, per fi,
les dalles que assetjaven la utopia
han deixat escletxes.
Les fortes petjades del sentit comú
comencen a espantar
tanta ocelleria de mal averany.
Les gomes elàstiques,
cremades i castigades pel foc indignat,
han esclatant la flexibilitat  
que suportava caretes cimentades
de tanta desvergonya.

Alguna cosa flueix,
que incomoda i espanta.
Alguna cosa flueix
que gela els ossos i colpeja
les ombres de certa nissaga.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada