divendres, 16 de maig de 2014

CONFISCAT EN LA COVA DEL FUSTIGAT DESIG

Confiscat en la cova del fustigat desig,
maleint el moment de la teva absència,
escampe monòlegs com a flors
que alleugerisquen aquest segrest.
Espills ocults en les ombres
tixen reflexos a la pell del record.
L'audiència són fantasmes ubicats
en l'espai fosc del buit.
La captiva paraula brolla
modelant plecs de preciosa tarongina.

Al vestíbul del capvespre,
les vidrieres del rostre, cedixen esgotades.
La febra de la nit, a poc a poc,
estén els seus excessos.
L’oscuritast és una pètria ombra,
ferida de silenci, entre arpegis
de batecs i sospirs.

Sense la teva presència,
tot és caverna i saqueig.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada