Roda l'eternitat,
mentre els buits
somriures
neguen la paraula
estimada.
Una estèril
felicitat,
amaga el patiment
que la hipocresia
escampa, entre el
penetrant coïssor
que produeix
l'abraçada d'odioses ortigues
i la maltractada
esperança,
segrestada amb
premeditació i traïdoria.
Un camp de
batalla desigual,
amb filats
rovellats
i terra plena de
cendres.
Un profund
abisme,
aguaitat per
poderosos voltors.
Tot és com un
tediós hivern,
esperant la
lluminosa llum
del seny.
del seny.
Artur.