dimarts, 5 d’agost de 2014

El MAR, LA MAR,...

La teua eternitat és l'arpa d'escuma
que forceja, a cop de roca,
la roda del temps.
Un continu vaivé de batecs.

Ta mirada, esplendor maragda
que, a cada instantània de vida,
captiva la imatge d'un hipnòtic horitzó.

Portes el tangible ritme dels jorns,
pregant, entre onades i escuma,
la invocació de l'enigmàtica essència.
Les vives arestes dels antics penya-segats
reben el salnitre de l'abraçada
que pregones als quatre vents.

Incognita, repte,
resposta, combat,
un profund tros d’alé,
el forceig de l'existència, ...

El mar, la mar,
captiva i alliberadora.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada