dilluns, 18 d’agost de 2014

LA PÈRDUA MAI ÉS OBLIT

La pèrdua mai és oblit
La pèrdua mai és oblit,
sempre se salva el desig.
Els agradables glops de record
que, invisibles, sadollen la set
de la perpètua ànsia de presència.

El territori de la pena
queda reduït a desert,
un desert ple de negres pètals
que disfressen el buit de l'absència.

La pluja de cristal·lina aflicció
serà aliment per negar
l' humus de la fertilitat.
Els eterns capvespres d'infinitat
serviran de furtives eines
per entreteixir noves ales,
més enllà de la trista balada del destí.
A la selva d'insoluble sucre,
-eixe fullatge que ens fa sentir vius-,
no hi ha tractats que equilibren l'angoixa.
L'inapel·lable flagell del temps,
va coagulant la sang vessada.

Ni el continu vaivé de cossos i ments
aconseguiran vèncer la intensa quaresma
que la pèrdua precisa.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada