dijous, 28 d’agost de 2014

MENTRES ES BESEN LA NIT I EL DIA...

Mentres es besen la nit i el dia
sota el cel obert de l'esmolat silenci,
les finestres de l’insomni resten obertes,
despullant la fúria d'un mar sulfurós.
Els efluvis couen a flor de pell.
La cortina de boira devora la nitidesa
de l'agre clarejar.
Els esbossos són un tediós discurs
en l’esvaït horitzó dels dubtes.
L'amargor, un glop
que rega els sentits amb suc de xicoira
recol·lectat en l'espessor de la nit.
Moment escrit en un pentagrama
de vagabundes corxeres,
amb un vacil·lant ritme d’incertesa.
La memòria passeja
deambulant perduda en el gelat laberint
de marbre i trist sòl.

Dansant erràtic,
entre les notes d'una melodia buida,
la mirada absorta es perd
en la immensitat d'una malla gris

de confusa i punxant dissonància.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada