dissabte, 30 d’agost de 2014

SEGREST

Roda l'eternitat,
mentre els buits somriures
neguen la paraula estimada.

Una estèril felicitat,
amaga el patiment que la hipocresia
escampa, entre el penetrant coïssor
que produeix l'abraçada d'odioses ortigues
i la maltractada esperança,
segrestada amb premeditació i traïdoria.

Un camp de batalla desigual,
amb filats rovellats
i terra plena de cendres.
Un profund abisme,
aguaitat per poderosos voltors.

Tot és com un tediós hivern,
esperant la lluminosa llum
del seny.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada