diumenge, 7 de setembre de 2014

POEMES DE CIMENT

Hi ha poemes de ciment 
que piquen les vaporoses siluetes 
del nebulós desig. 
Assassinats en clau de gel 
que esquincen les ombres 
encastades en el buit dels esguards. 
Malèfics versos 
que deambulen errants 
per les comissures de les parpelles
on mor la sibilant brisa de la paraula. 

Hi ha poemes que plouen 
com tèrbola aigua 
carregada de por.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada