dissabte, 6 de setembre de 2014

VERTIGEN (II)

Com cartró humitejat,
deforme els llavis amb extremes paraules.
Una fúria envaeix el vent dels jorns,
mentre em cala el foc indignat.
El crit agònic pretén fugir
d'una cel·la amagada en el vèrtex
dels foscos mentiders.

Un mar de fullaraca
es parteix en dos
per deixar passar el vertigen.



Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada