dimecres, 22 d’octubre de 2014

A LA VORA DEL MOLL



Declina, silenciós,
el daurat batec del capvespre.
Un vaivé de reflex
dansa humil sota els peus
que, inquiets, pengen flexionats
a la vora del moll.
El cop acompassat de l'aigua
aranya el pensament.
La mirada resta perduda,
indefinida, més enllà de les llums
maquillades per l'horitzó.

De sobte,
un raig d'alé
descàrrega suaument sa mà
sobre el tensionat muscle.
Llavors,
un riu de calma nega l'ànima.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada