dijous, 16 d’octubre de 2014

PEUS NUS

Uns peus nus
trepitgen les restes d'impotència
adherides a l'asfalt
de la utopia.
Mentrestant, mor la calidesa de l'abraçada.
Es fon la cera de la mà estesa.
A la intempèrie,
il·lusions enderrocades
intenten sobreposar-se a l'abús
dels daurats voltors de l'infern,
fastiguejats de crueltat.
Entre les ruïnes,
segueix surant la memòria.
Aquest record que alimenta
la tenacitat de la raó.

A l'asfalt,
els peus estampen la seva empremta

amb tinta vermella de sang.
Artur.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada