dimecres, 22 d’octubre de 2014

QUAN TU NO HI ETS

Com riu de llunes reflectides,
el corrent de colors prestats,
desborda el cabal, en travessar
la selva de la teva presència.

I quan tu no hi ets,
tot s'esvaeix, fràgil.
L'abraçada es torna miratge.
La suau pell dels contorns
del cos nu,
esbossen els límits vaporosos
de la imaginació.
I, llavors, faig ofrena
a l'elexir de la soledat.
Essència d'amargor
que intente suportar, bevent-la
estoicament, a glops de calfred.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada