divendres, 28 de febrer de 2014

QUI EST TU?

Qui ets tu?

Per condemnar el gebre
que guarneix les albes.

Per estripar les fulles humides
dels lliris que acaronen la vall.

Per usurpar la veu al vent
que despentina el paradís.

Per maltractar els brins de seda
que broden els somnis.

Per menysprear la frescor de l'onada
que cobreix el desig.

Per enfosquir l'hora il · luminada
amb garbells de misèria.

Per segrestar les flors i segellar
els barrals de primaveral essències.


Qui ets tu?

Artur

dijous, 27 de febrer de 2014

AVUI, LA GUITARRA PLORA...

A Paco de Lucía,
per sempre.

Els dits ja no lliscaran, 
acariciant el màstil de la genialitat 
entre fuses i semifuses. 
Les cordes ja no vessaran 
vibracions flamenques. 
"Fandangos", "tarantos", "bulerías", ... 
Avui, la guitarra plora. 
El silenci s'escampa 
pels vèrtexs de cos de dona 
que tu acaronaves amb mestria. 
Les conquestes expressives 
restaran més enllà 
de la solitud de l'absència 
i de la felicitat del credo 
que, fidel, t'habitava. 
El prodigi, les filigranes, 
l'exquisida plenitud, 
la lucidesa musical que ofrenava 
la intuïció expressiva, 
han definit una virtut extrema. 
La màgia, la imaginació, 
tot s'inunda de silenci 
si la teva guitarra no parla. 
Demà, el record, 
el llegat, el misteri.


Artur

diumenge, 23 de febrer de 2014

SURREALISME

Vaig somiar que un llibre em menjava 
totes les partitures de ciment. 
Aquelles que millor ploraven 
les corxeres del compàs. 
En despertar, vaig sentir amb por 
que no tenia dits als peus. 
Les mans també hi eren absents. 
Amb un salt de desesperació, 
en tractar de llevar-me, 
el tronc trontollava 
fins a perdre l'equilibri. 

A la galta, 
la fredor del sòl. 
Ple de suor i pànic, 
em vaig sentir una eruga 
vessant la seva bogeria.

Artur.

dimarts, 18 de febrer de 2014

ERIC CLAPTON PLORA EL SEU RITU...

Va gotejant l'essència 
que el compàs destil·la.
El cos arquejat 
rendeix, posseït, tribut farcit 
d'èxtasi expressiu. 
Sembla que l'ànima acarone 
les cordes de la guitarra.
Les llàgrimes dels acords 
negen de deliri el pensament. 
L'harmonia atrapa l'estada. 
La pell s'estremeix. 
Un halo d'emoció 
envolta la tensió del moment. 

Eric Clapton plora el seu ritu 
vessant llàgrimes blaves 
entre els dits melangiosos, 
curulls de blues.
Artur.

dilluns, 17 de febrer de 2014

NO TROBE CAP ENCANTERI...


No trobe cap encanteri
per a eixir victoriós  
d'aquesta contesa onírica
que precedeix
al tràngol del desvetllar.
El descans nocturn
sembla un miratge incapaç
de mitigar el desencant.
Ben aviat, el nou dia  
esdevé un nou anhel frustrat.
Els mateixos peixos de gel
en les mateixes peixeres de fum.
I un horitzó esmunyedís
que no albira terra ferma.

Cada vegada és més difícil
mantenir l'assossec a la caixa
dels grills assassins de somnis.
Artur