dimecres, 23 d’abril de 2014

FELIÇ DIADA


Poseu senyeres als balcons,
llegiu poemes, fragments de llibres.
Ompliu la diada d'ambient festiu.
Feu d'aquest dia commemoració.
Parleu de literatura, intercanvieu impressions.
Promoveu sempre, més i més,
l'hàbit lector.
Aneu a la recerca
dels vostres autors preferits.
Recol·lecteu dedicatòries, signatures,
il·lusions.

Un llibre, una rosa.
Amor i vida.


Feliç diada de Sant Jordi.

Artur.

dimarts, 22 d’abril de 2014

YIN i YANG

Compàs rere compàs,
brega la música,
bressolant els conceptes
de la dualitat universal .

Així doncs, resta,

el ciment del passat,
venerant el record.
L’escàndol de la mentida,
espessint el temps.
La vigília del tedi,
turmentant l'existència.
La malaltia de certes paraules,
corcant el vell llibre.
Els falsos miratges,
segrestant la utopia.
Les temples oxidades,
vençudes per la pluja àcida.
Les hores ocupades,
en els camins sense rumb.
La lluita inútil,
contra la lleugeresa de l'ésser.
Els brunzits d'impotència,
devorant el silenci .

O potser,

el vaporós record,
solcant lliure la immensitat.
La resplendor de la sinceritat,
ocupant els dies.
L'ofrena de la creativitat,
acaronant els sentits.
La llum de la poesia,
nodrint l'esperit.
L'aclariment dels anhels,
enterbolits per la boira.
La renovada primavera,
endolcida d'esperança.
La precisa determinació,
cap a l’objectiu desitjat.
La comprensió raonada,
de la inqüestionable evidència.
La lluita i la revolta,
cridant als quatre vents .


Complements circumstancials ... la vida.
Artur.

dissabte, 19 d’abril de 2014

I continuen a la recerca de caretes noves

I continuen a la recerca de noves caretes.
Eixes màscares on es gela el somriure.
Camuflatge on s'encobreix la indecència.
Disfressa que amaga la mentida que els habita.
Caretes noves de marbre,
tous somriures de porcellana.
Discursos de fang, fràgils,
farcits de cobdícia i àcida pluja.
Carasses que amaguen cínics gestos,
paradisos d'egoismes insensibles.
Cares figurades que cobreixen d'engany,
fal·laços projectes que semblen esperances.


I continuen a la recerca de caretes noves ...



Artur.

divendres, 18 d’abril de 2014

SOTA EL "CRANN BETHADH"

Invente talls de famèlic deliri,
sota el "crann bethadh".

L'onírica ombra de l'arbre de la vida,
em suggereix un màgic univers
entre el cel infinit
i el món dels morts.

Em sent un druida,
protegint l'esperit del món,
custodiant l'essència de la vida.
Vaig a la recerca del camí
que em conduïsca allà,
on l'eternitat dóna aixopluc
a tants éssers estimats.

És difícil el trajecte.
Elfs, trols i orcs,
amb boira assassina, difuminen
el desitjat coneixement
cap a la infinitat.

De sobte,
al bol de les certeses,
tot es dilueix.
Raigs daurats,
de jovenívola llum primaveral,
foraden els llençols del jaç.
Artur.

dimecres, 16 d’abril de 2014

BORBOLETA

Aigua d'abril
esguita les ales vellutades
d'un renaixement nodrit
amb glopades d'indefinits efluvis.
Zèfir de transformació
que enriqueix el coneixement.
Les fades dels anhels
voletegen galopant a lloms
de regeneradores papallones,
perpetuant la fugacitat de l'ésser.

Emergeix la renovació,
com una ofrena de llibertat i canvi,
bressolada entre metàfores viatgeres,
a la recerca d'altres mons.
Artur.

divendres, 4 d’abril de 2014

ALES BLINDADES


Aquestes ales
que avui preteneu confiscar,
estan blindades
davant qualsevol intent d'usurpació.

Encara que tinguem
que estrènyer les dents,
no hi haurà força possible
que les deslligue
de la carcassa -cau de llibertat-,
on estan aferrades.

Mal que es desborde
el torrencial cabal d'angoixa i ràbia
que rega l'espai
on acampe la desídia,
la claudicació a volar lliure
no serà mai la resposta
a tan desvergonyida imposició.

Quan escampe el fum,
sempre restarà la claretat,
la diàfana estructura
del sentit comú.
La irreversible senda
del possible.

La salvació de l'herència,... del futur.
Artur.

dimecres, 2 d’abril de 2014

UNA BUFADA D'ALÉ



 

De cop i volta,
una bufada d'alé
embriaga de gessamí
les entranyes de l'animal
que ens habita.
El fum s'esvaeix. La realitat
s'abalteix en un parèntesi
de complaenta tranquil·litat,
més enllà dels camps de fel
que envolten, la paraula en la lluita.

Només, un desig. Un letàrgic hivern
per empresonar les colpidores veritats.





Artur.

dimarts, 1 d’abril de 2014

DIFUMINANT L'UTOPIA

El capvespre dibuixa
la silueta de l'abúlic desdeny
que, com a vetusta rutina,
escampen els carronyers ulls d'acer .
Plenilunis de basarda 
il·luminen l'obagós racó
que l'enuig contingut ocupa.
La set de primavera, ofegada 
a glops d'elixir de buit,
resta ensopida
amb la contínua ràfega de fred
que no permet desfullar
les margarides de rosada i mel.

I, mentrestant, el fum,
esquinçat pel vent,
va difuminant l'utopia
d'un nou horitzó.
Artur.