dijous, 29 de maig de 2014

Alguna cosa flueix...

Alguna cosa flueix,
Alguna cosa flueix...
envaint les tenebres.
Punts negres, enquistats
en el múscul del poble,
supuren descol·locats
davant la nuesa de la veritat.

Alguna cosa flueix,
que fa alçar la mirada,
agitant les parpelles de l'esperança.

Quan ja gairebé res es pertorbava,
sembla que, per fi,
les dalles que assetjaven la utopia
han deixat escletxes.
Les fortes petjades del sentit comú
comencen a espantar
tanta ocelleria de mal averany.
Les gomes elàstiques,
cremades i castigades pel foc indignat,
han esclatant la flexibilitat  
que suportava caretes cimentades
de tanta desvergonya.

Alguna cosa flueix,
que incomoda i espanta.
Alguna cosa flueix
que gela els ossos i colpeja
les ombres de certa nissaga.
Artur.

divendres, 16 de maig de 2014

CONFISCAT EN LA COVA DEL FUSTIGAT DESIG

Confiscat en la cova del fustigat desig,
maleint el moment de la teva absència,
escampe monòlegs com a flors
que alleugerisquen aquest segrest.
Espills ocults en les ombres
tixen reflexos a la pell del record.
L'audiència són fantasmes ubicats
en l'espai fosc del buit.
La captiva paraula brolla
modelant plecs de preciosa tarongina.

Al vestíbul del capvespre,
les vidrieres del rostre, cedixen esgotades.
La febra de la nit, a poc a poc,
estén els seus excessos.
L’oscuritast és una pètria ombra,
ferida de silenci, entre arpegis
de batecs i sospirs.

Sense la teva presència,
tot és caverna i saqueig.
Artur.

diumenge, 11 de maig de 2014

INCENDIARI CLAREJAR

Escolte com les gotes de pluja 
esguiten l'aire que respires. 
Mentrestant, els meus braços 
rescaten la nuesa del teu cos 
entre els joncs d'un riu 
abraçat pel desig. 

Al batec de ta presència, 
la meva mirada troba el camí. 
Solcant el trajecte de la teva estructura,
el llavis es retroben. 

I novament, ... 

les estelles de l'alba 
decoren, amb torbadors reflexos, 
l'ofrena d'aquest incendiari clarejar.
Artur.