dissabte, 30 d’agost de 2014

SEGREST

Roda l'eternitat,
mentre els buits somriures
neguen la paraula estimada.

Una estèril felicitat,
amaga el patiment que la hipocresia
escampa, entre el penetrant coïssor
que produeix l'abraçada d'odioses ortigues
i la maltractada esperança,
segrestada amb premeditació i traïdoria.

Un camp de batalla desigual,
amb filats rovellats
i terra plena de cendres.
Un profund abisme,
aguaitat per poderosos voltors.

Tot és com un tediós hivern,
esperant la lluminosa llum
del seny.
Artur.

dijous, 28 d’agost de 2014

MENTRES ES BESEN LA NIT I EL DIA...

Mentres es besen la nit i el dia
sota el cel obert de l'esmolat silenci,
les finestres de l’insomni resten obertes,
despullant la fúria d'un mar sulfurós.
Els efluvis couen a flor de pell.
La cortina de boira devora la nitidesa
de l'agre clarejar.
Els esbossos són un tediós discurs
en l’esvaït horitzó dels dubtes.
L'amargor, un glop
que rega els sentits amb suc de xicoira
recol·lectat en l'espessor de la nit.
Moment escrit en un pentagrama
de vagabundes corxeres,
amb un vacil·lant ritme d’incertesa.
La memòria passeja
deambulant perduda en el gelat laberint
de marbre i trist sòl.

Dansant erràtic,
entre les notes d'una melodia buida,
la mirada absorta es perd
en la immensitat d'una malla gris

de confusa i punxant dissonància.
Artur.

dimecres, 27 d’agost de 2014

OFRENA DE LLUMS I OMBRES

Dóna'm l'alé del teu murmuri.
Regalam el crit de la passió.

L'ofrena de llums i ombres
que decoren els extraviats racons
de la nostra ardent alcova,
esclata amb aromes de primaverera
que, entre cortinetes,
perfumen les pàgines d'amor
escrites en el discurs dels llavis.

La pell condensa la tendresa,
rescatant la contínua pluja
de viatgers dits
que van dibuixant el lluminós rastre
de vergers fastiguejats de color.

L'afany és corbes, suor i descontrol.
L'aprenentatge, un torb de sensacions
que despentina els nostres cossos nus.
Artur.

dimarts, 26 d’agost de 2014

RITUAL

Entre cada onada i escuma, 
l'eterna incognita de l'horitzó
prega el seu dogma de fe,
devorant el pensament. 
Perpètues singladures, 
desfullen els fils de plata 
que la brisa balanceja 
a l'amanyac del vetllar d'estiu. 
La vida i la mort reflecteixen 
un particular forceig, 
al llit nupcial del flagell del temps. 

La dansa ritual, 
d'aquest pleniluni, 
respira, entre llums i ombres, 
l'oreig de misteri
que, com a ofrena de mar, 
la nit regala.
Artur.

dilluns, 18 d’agost de 2014

LA PÈRDUA MAI ÉS OBLIT

La pèrdua mai és oblit
La pèrdua mai és oblit,
sempre se salva el desig.
Els agradables glops de record
que, invisibles, sadollen la set
de la perpètua ànsia de presència.

El territori de la pena
queda reduït a desert,
un desert ple de negres pètals
que disfressen el buit de l'absència.

La pluja de cristal·lina aflicció
serà aliment per negar
l' humus de la fertilitat.
Els eterns capvespres d'infinitat
serviran de furtives eines
per entreteixir noves ales,
més enllà de la trista balada del destí.
A la selva d'insoluble sucre,
-eixe fullatge que ens fa sentir vius-,
no hi ha tractats que equilibren l'angoixa.
L'inapel·lable flagell del temps,
va coagulant la sang vessada.

Ni el continu vaivé de cossos i ments
aconseguiran vèncer la intensa quaresma
que la pèrdua precisa.
Artur.

divendres, 8 d’agost de 2014

INCERTESA

Al final del secret túnel 
que porta a l'alfabet del dubte, 
la voluntat es torna 
vertigen en l'etern penya-segat, 
colpejat de mar brava. 
L'onatge són llampecs de tortura 
en l'ofici vital de la recerca. 
El codi, el neguit fet poesia 
surant en les àcides aigües de l'angoixa. 

La incertesa, 
punyent batec enmig de l'espessa boira.




Artur.

dimarts, 5 d’agost de 2014

El MAR, LA MAR,...

La teua eternitat és l'arpa d'escuma
que forceja, a cop de roca,
la roda del temps.
Un continu vaivé de batecs.

Ta mirada, esplendor maragda
que, a cada instantània de vida,
captiva la imatge d'un hipnòtic horitzó.

Portes el tangible ritme dels jorns,
pregant, entre onades i escuma,
la invocació de l'enigmàtica essència.
Les vives arestes dels antics penya-segats
reben el salnitre de l'abraçada
que pregones als quatre vents.

Incognita, repte,
resposta, combat,
un profund tros d’alé,
el forceig de l'existència, ...

El mar, la mar,
captiva i alliberadora.
Artur.

diumenge, 3 d’agost de 2014

OFEGANT EL CREPUSCLE

Agost 2014 - Franja de Gaza.

Mentre els cops d'aigua
van teixint les caloroses vesprades d'estiu,
estels de sang il·luminen l'estada
que allotja els trossos de memòria.
Són senders de foc cap a l'abisme
del profund no-res.
Els gossos escriuen lladrucs d'espant,
mentre rius de vermella innocència
neguen el cos dels jorns.
Violentes serps gargallegen
el verí de l'odi.
En l'ambient, la impotència
vessa el semen de Belcebú.
Derruïdes columnes de pau
omplen de polsosos enderrocs l’espai.

La roda de l'eternitat
segueix girant ...,
el cos estripat d'un nen
es balanceja en uns braços agònics.
Les llàgrimes ofeguen els ocres del crepuscle.
Artur.