divendres, 26 de setembre de 2014

INVENTARI

Hi ha personatges de ferro
que gargallegen fel a l'ull alié.
Hi ha memòria que ressona buida
en el fons del pou.
Hi ha carruatges oxidats,
esperant lubricants d'esperança.
Hi ha vides ornamentades
com lluïdes bíblies en antics altars.
Hi ha gira-sols que devoren
el càlid raig de sol que els guia.
Hi ha botxins que assoten torsos
amarats en melmelada.
Hi ha paraules enverinades
òrfenes de lirisme.
Hi ha papirs amb poemes
que han perdut la virginitat.
Hi ha blasfèmies que esperonen
el discurs del cretí.
Hi ha colors que, pecaminosos,
dansen sota els reflexos del poder.
Hi ha contes encantats
que incendien l'espès bosc.
Hi ha estàtues de sal
que desafien la inèrcia.
Hi ha històries de fam
surant en vaixells de plom.
Hi ha cementiris poètics
governats per pudentes cendres.
Hi ha rosers negres
enroscats al vertigen dels dies.
Hi ha honors que ressonen
al ritme de menyspreables tambors.
Hi ha ...

Deixa'm que aquesta nit
no face més inventaris.
Només vull
la fragància de la teva pell.
Eixir de les clavegueres
on les tenebres que nodreixen la por.
Artur.

NO PRETENC ALTRA COSA...

No pretenc altra cosa
d'estar a bé amb l'espai ocupat
per dret natural.
Omplir els palmells de les mans
amb roses de foc.
Ofrenar les sublims simfonies
de la pell nua,
conjugant el tacte vellutat
de la seva empremta.
Omplir de glòria,
la celebració de la tendresa.
Tafanejar en l'estada
on les muses habiten.

No pretenc altra cosa:
desgastar, fins a l'extenuació,
l'elixir de la esmunyedissa imaginació.

Artur.

dilluns, 15 de setembre de 2014

ESPERANT...

Esperant, impacient,
el moment de fer servir la paraula,
torne a recollir
vents trencats com cors.
Filats que esquincen la pell,
dards que ferixen l'ànima.

I tu, insensible, segueixes
batejant la rosa negra que sostens
amb els palmells de les mans,
com bols ombrívols,
tacats de sang innocent.

Però, ja saps, … els resplendors
fan caure els capvespres.
Així, el baf dels dies
podrirà el cuir de la soga
que sosté la teva prepotència.
Trencat el nus,
l'esperança desbordarà l'espai
que injustament habites.
Artur.

diumenge, 7 de setembre de 2014

POEMES DE CIMENT

Hi ha poemes de ciment 
que piquen les vaporoses siluetes 
del nebulós desig. 
Assassinats en clau de gel 
que esquincen les ombres 
encastades en el buit dels esguards. 
Malèfics versos 
que deambulen errants 
per les comissures de les parpelles
on mor la sibilant brisa de la paraula. 

Hi ha poemes que plouen 
com tèrbola aigua 
carregada de por.
Artur.

dissabte, 6 de setembre de 2014

VERTIGEN (II)

Com cartró humitejat,
deforme els llavis amb extremes paraules.
Una fúria envaeix el vent dels jorns,
mentre em cala el foc indignat.
El crit agònic pretén fugir
d'una cel·la amagada en el vèrtex
dels foscos mentiders.

Un mar de fullaraca
es parteix en dos
per deixar passar el vertigen.



Artur.