INGENU BLAU

Ingenu blau,

imprescindible obsessió que encoratja 
la salvació dels naufragis

de llargues singladures 
silencioses i fosques.

Tossut paisatge 
que omple de joia un escenari vital 
devorador de futur.

Innocent blau,

on juguen les veritats,
netes d'hipocresia.

Artur.

A LA VORA DEL MOLL

Declina, silenciós,

el daurat batec del capvespre.

Un vaivé de reflex

dansa humil sota els peus

que, inquiets, pengen flexionats

a la vora del moll.

El cop acompassat de l'aigua

aranya el pensament.

La mirada resta perduda,

indefinida, més enllà de les llums

maquillades per l'horitzó.

De sobte,

un raig d'alé

descàrrega suaument sa mà

sobre el tensionat muscle.

Llavors,
un riu de calma nega l'ànima.

Artur.

QUAN TU NO HI ETS

Com riu de llunes reflectides,
el corrent de colors prestats,
desborda el cabal, en travessar
la selva de la teva presència.

I quan tu no hi ets,
tot s'esvaeix, fràgil.
L'abraçada es torna miratge.
La suau pell dels contorns
del cos nu,
esbossen els límits vaporosos
de la imaginació.
I, llavors, faig ofrena
a l'elexir de la soledat.
Essència d'amargor
que intente suportar, bevent-la
estoicament, a glops de calfred.

Artur.

EL CAPVESPRE REBROTA

El capvespre rebrota, 
-sempre torna etern-, 
com a preludi d'un nou 
poema infinit. 
Una consigna de gel comença 
a envair la litúrgia de l'insomni. 
Una melangiosa tempesta 
de paraules segrestades, 
empapera la por. 
un desassossec 
amarat de solitud, 
passeja la fragilitat. 
De tant en tant, 
tremola el silenci. 
La intuïció viatja desesperada 
a la recerca de nitidesa. 
El fum inunda el pensament. 
La immediatesa de la vida 
és l'ofrena que complimenta 
l'anhel d'un nou clarejar. 


Entre bambolines, 
s'amaguen les preguntes 
que ballaven esgotades 
sobre els vidres de la nit.

Artur.

PEUS NUS

Uns peus nus
trepitgen les restes d'impotència
adherides a l'asfalt
de la utopia.
Mentrestant, mor la calidesa de l'abraçada.
Es fon la cera de la mà estesa.
A la intempèrie,
il·lusions enderrocades
intenten sobreposar-se a l'abús
dels daurats voltors de l'infern,
fastiguejats de crueltat.
Entre les ruïnes,
segueix surant la memòria.
Aquest record que alimenta
la tenacitat de la raó.

A l'asfalt,
els peus estampen la seva empremta
amb tinta vermella de sang.

Artur.