dilluns, 22 de desembre de 2014

A JOE COCKER (In memoriam)

Ja no es trencarà la veu
Joe Cocker (1944 - 2014)
amanyagada per l'aire
d'un càlid escenari
a ritme de blues.
Ara tot flueix
en un record proper
que vessa la lava d'un volcà,
farcida de soul.
Una veu atzabeja, 
entapissada de pell blanca.

Avui els teus amics
ja no poden ajudar-te.
El desig és irreversible.
El lleu moviment dels teus braços,
el subtil ball dels teus dits,
ara són evocació.

S'apaga l'estrella,
però resta intacte el talent.
L'aroma a genialitat,
el tresor de la singularitat.
L'or en brut, sobre l'empostissat 
de la lleugeresa del temps. 
Artur.

dimarts, 2 de desembre de 2014

No tingues por

No tingues por.
No serveix de res.
No deixes que la falsa sensació
de gasosa inseguretat,
face malbé els ferms fonaments
que sostenen les teves certeses.

No tingues por.
No serveix de res.
No omplis d'enderrocs
el sender de l'existència.
Sempre has bregat ferm,
de la millor manera possible,
les escomeses de la vida.

I què fer quan la por
et crida, des de la ment, dient-te
que has d'anar amb compte?
Corre, passeja, canta, ... només,
on ningú puga veure't.
Has de aconseguir-ho per tu mateix.
Treballa dur, esforça't, tu sol, ...
Això funciona així.

Agafa la por,
mira-li als ulls.
Intenta que no tremolen els llavis
ni les mans. Evita el nerviosisme.
Quan ho faces,
et sentiràs orgullós d'haver-ho fet.
I així és com comprendràs
que qualsevol cosa
pot ser un nou repte per a tu.
Una oportunitat de millorar.
De créixer.

Ja saps,
mira't a l'espill,
ix allà fora,
estigues segur de tu mateix,
tot anirà bé,
però sobretot ... No tingues por,

no serveix de res.
Artur.