divendres, 11 de desembre de 2015

Impaciència

També a la tardor,
cauen les fulles del calendari,
recordant la incontestable
levitat de l'ésser.
Les paraules segueixen ruixant
el perfum d'un fals encanteri,
vetllant, amb pèrfida addicció,
el feble enteniment
que la sofrença assalta.
Els somnis, engabiats,
agonitzen la seva condemna,
esperant l'anhelat dia
de l'alliberament.
Ocells negres, farcits de cadenes,
escalfen motors, preparant
la llarga travessia vers els espais
on s'incinera la fel.
I clareja.
L'horitzó sembla taral·lejar
la cançó de les absències.
El Sol, afònic, esquinça la tornada.

Tot flueix,
la boira cala els ossos de l’esperança
mentre esperem impacients
l'esvaiment que la nitidesa ofrena.
Artur.

dimecres, 9 de desembre de 2015

Vers punyent


Cada pam de terra
mostra sagnants ferides,
cementiris farcits del negre vòmit
fruit d'un desassossec egoista i cínic.
Les cicatrius segueixen supurant
l'humor opac de nafres mil·lenàries.

La pell nua d'un espai menyspreat,
colpejat, humiliat pel vedell d'or.

Les llàgrimes vessades, no poden acaronar,
un camp de combat erm, desolat.
Un humor que s'esvaeix en tòxic vapor
que ja no entela les cicatrius de la desfeta.

Deixeu-me que avui rente les ombres de la boca
amb el vers punyent de les fossilitzades runes.

Artur.

dimarts, 8 de desembre de 2015

IN MEMORIAM (John Lennon 1940-1980)


S'esquinça el record.
La maleïda calma
de Mark David Chapman, dansa
sobre el sentit lament de la teva perduda.
Intentem tornar-te una mica de l'estima
que vas vessar sobre la raça humana.

Les teves ulleres, esquitxades de sang,
segueixen aclarint la nítida voluntat
d'amor i pau.

Seguim imaginant un món
sense guerres, solidari i lliure.
Res perquè matar o morir.
Un gran núvol d'ànimes,
compartint aquest espai.

Som somiadors,
imaginem
la força de la paraula,
la voluntat d'un futur millor.

Vas estimar i suplicar per nosaltres.
Des del record,
l'afecte,
l'agraïment,
al ritme dels acords del teu pentagrama,
seguim bregant, amb obstinació,
sadollats de la força i claredat
que escampa ta llum.


Gràcies, John. (Per sempre)

Artur.


(El dilluns 8 de desembre de 1980, el músic John Lennon va ser assassinat de cinc trets efectuats per Mark David Chapman a l'entrada de l'edifici on residia, l'edifici Dakota. Lennon acabava de tornar de l'estudi de gravació Record Plant Studio amb la seva dona, Yoko Ono).

dilluns, 7 de desembre de 2015

Retalls tardorals


El garbellat Sol grata la pell
de les branques esporgades,
plenes de rosada, acaronades
d'una aura de vent intermitent.
L'ambient supura raïms d'humitat.
L'aire fa olor de fulles que ja no té.
L'ombra que projecta l'esquinçat raig
estampa, de tardorals ocres,
el grenyal cànem que entapissa la terra
amb llampecs de caducitat.
Els arbres han engolit
l'espectre de fosca placidesa.
S'ha rovellat l'afable brisa
que ofrenava les migdiades estivals.

Els retalls de l'esporga,
revestits de fulles mortes,
van acolorint, de cetrí i ocre,
el malenconiós llenç
dels eterns records dels dies.
Artur.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Dolça bogeria

Visc al buit abandonat
d'una dolça bogeria
que només jo conec.
Les ombres em miren.
Per més que intente fer veure,
no puc amagar la ferida
que supura enderrocs de l'ànima.
A la frontera, l'estupidesa
enalteix l'orgull de l'idiota.

Silenciosament i en secret,
un alé carregat d'impossibles
va transformant la realitat.

Havia dit, dolça bogeria?








Artur.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Somnis trencats

Potser vas estar a la recerca
del nèctar innocent
que deixa eixe regust a descobriment.
O potser, del costat agradable
de la nit d'estiu, plena de rialles,
jocs i suor feliç.
Però ja saps,
l'eternitat corre irreversible
deixant només imatges groguenques,
desgastades pels dies.
Els porus que supuren
el vermell suor de les cicatrius,
decoren la capella dels records.
No hi ha més reflex
en l'horitzó de la mar
que el cansament de l'inabastable.
No hi ha més angoixa
que la contínua tortura de l'incomprensible,
aguaitant la pell de la resistència.
Els silencis clandestins
inunden el polsegós camí
que amaga la seva destinació.
Ningú pot, ni tan sols esbossar,
el perfil de l'alcova secreta
que ens habita.

Només tu. Ningú més, pot
representar la veritat de la paraula
que passeja, nostàlgica,
entre la runa dels somnis trencats.
Artur.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Com tots els mots que naixen

Com tots els mots que naixen
des de la maduresa del desassossec,
així és la insígnia del batec,
un deambular trist en la brisa
que unta el camí
de sagnant rosada.
Un jardí de fugaços ritmes,
fumejant cendra
que escampa la seua ofrena
en un el verger d'infectades ferides.
No hi ha més sospir
que un duel de fràgil marbre,
engrunsant el castic
que el crit enverina.

La pena és un floc de neu
que es dissol pacient
en l'ocult rostre de l'ànima.


Artur.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Esclat a trenc d'alba

S'ha estarrufat la praderia
de les segrestades primaveres,
sempre plenes de pors
que congelaven la paraula.
S'ha deixat anar la mar
de la predisposada caragola
que harmonitzava la senda
d'una ensinistrada melodia.
S'ha trencat el vers
d'un cobdiciós sonet
que abillava, interessat,
la pell fèrtil de la terra.
S'ha esvaït la carícia dels dies
sobre els vidres dels anhels frustrats,
la pluja àcida de l'ànima
que doblegava l'esperança.
S'ha esmicolat la roca
que asfixiava el record,
la veu dura dels anys
martellejant antigues desfetes.

Avui, a trenc d'alba,
han esclatat les ones,
regalant petons i caranques.
Artur.

divendres, 4 de setembre de 2015

Paper Mullat


Destil·le la humitat incrustada
en el fons d'aquesta motxilla
polsosa i desgastada,
per la irreversible lleugeresa del temps.
Sac de laments, aprenentatges
i col·lecció de sentiments,
que impregnen silenciosament
la imatge de la fotografia
que llueix tènue a l’ordinador de l'alcova.
Em sent atrapat en un espai hermètic.
Un habitacle que amaga les escletxes
per on supurar l'anhelada esperança.
Tot traspua records que es dilueixen 
en un mateix recipient d'absurda submissió.
La mirada encén la paraula,
però la lluita no emigra 
més enllà del paper mullat.
Novament, llàgrimes de ràbia
ompliran el cabal de rius
encarrilats cap a mars de cobdícia ...

Mentrestant, el cadàver d'un nen,
jugant amb el vaivé de les ones,
estripa les entranyes de la desesperació.
Artur.

diumenge, 12 de juliol de 2015

In Memoriam, Javier Krahe


En el record,
una seductora ploma d'au
entapissant la pell d'un seriós semblant,
mentre una veu profunda
bressola l'enginyós missatge,
entre ironia hieràtica,
ofrenant el somriure.

En el record,
un geni disfressat de gilipolles
intentant enamorar Marieta.
Certament, les flors
que sortiran del seu cap,
ompliran de perfumat aroma
l'espai de l'absència.

Per sempre,
la integritat, fidelitat de principis,
Javier Krahe.